ROSA SANCHIS I CAUDET
Durant el segle xv, València es va convertir en un dels centres culturals i econòmics més importants de la Mediterrània. Davant del portal dels Serrans, es va construir un convent en el qual van confluir les passions creatives del Segle d'Or, els debats religiosos i, també, la perplexitat per les injustícies del seu temps. En el centre de tot això, sobreïx la figura d'Isabel de Villena, filla de la noblesa, abadessa del convent de la Trinitat i autora d'una de les obres culminants de la literatura medieval, el Vita Christi, una biografia de Jesús que dona un protagonisme inesperat a les dones de la Bíblia. Amb aquesta novel·la, el Premi Isabel de Villena concedit per l'Ajuntament de València dibuixa un cercle simbòlic: la ciutat reconeix, per mitjà del premi del mateix nom, la transcendència d'un personatge que encarna bona part de les dimensions de l'Europa medieval i que emergeix encara ?ara més que mai? com una de les seues figures més fascinants.
