LLORET ESQUERDO, JAUME
PRÒLEG.
Des dels bavastells fins a Tirisiti (i més ençà).
INTRODUCCIÓ.
I. ELS TITELLES EN EL TEATRE RELIGIÓS I PROFÀ (DELS ORÍGENS A FINALS DEL SEGLE XVIII).
Els rituals magicoreligiosos de l'antiguitat.
El teatre de tradició medieval.
Els bavastells o guerrers dansants del teatre profà.
Imatges articulades i aparells mòbils en el teatre religiós.
L'espectacularitat de les festivitats barroques.
El bestiari i els nanos i gegants de la processó del Corpus.
La Mahoma de les festes de Moros i Cristians.
Artificis mecànics en altres celebracions festives religioses o civils.
L'emancipació del titella (del s. xvi a finals del s. XVIII).
Els retaules mecànics i els retaules de titelles.
Del carrer a la Casa de les Comèdies.
La màquina reial.
II. PERVIVÈNCIA I EVOLUCIÓ DELS GÈNERES TRADICIONALS (FINALS DEL SEGLE XVIII I SEGLE XIX).
Les marionetes.
Les màquines de figures corpòries.
Els grans espectacles de marionetes.
Els betlems de titelles.
Betlems mecànics i betlems de titelles.
El Betlem de Tirisiti.
Els jocs de mans i els titelles de guant.
Jocs de mans, física recreativa i putxinel·lis.
Els populars titelles de guant.
Els espectacles òptics.
Les ombres xineses.
La llanterna màgica, la fantasmagoria i altres espectacles òptics.
Els autòmats.
III. LA MODERNITAT DE LES ARTS DEL TITELLA (1900-1975).
Un art nou: la ventrilòquia.
La ventrilòquia en les funcions de varietats.
El ventríloc valencià Paco Sanz.
Les arts del titella: entre la crisi i la innovació (1900-1939).
El guinyol en el teatre infantil.
Els intents innovadors avantguardistes dels anys vint i de la Segona República.
Els titelles en el franquisme (1939-1975).
El guinyol oficial.
El guinyol comercial.
El titella culte.
IV. LA RENOVACIÓ DEL TEATRE DE TITELLES CONTEMPORANI (1976-2018).
Els canvis en la gestió cutural i teatral.
La professionalització dels titellaires.
Els nous espais escènics.
Els festivals.
El teatre d'animació al carrer.
Les primeres iniciatives.
Xarxa Teatre.
Més companyies de teatre de carrer.
Els grups de teatre de titelles del darrer quart del segle XX.
L'Entaulat i altres grups de teatre independent.
L'aportació dels titellaires argentins: Los Duendes, Bagatela i Don Patacón.
Bambalina Titelles: el conjunt amb més projecció internacional.
El compromís amb la llengua: Teatre Buffo, Lluerna Teatre i Edu Borja.
La Estrella i La Carreta: les sales més persistents.
Altres conjunts de la dècada dels vuitanta.
Els grups de la dècada dels noranta: Xarop Teatre, L'Home Dibuixat, Papallona, Teatre de la Caixeta i d'altres grups de vida més efímera.
Companyies de teatre infantil que han fet espectacles amb titelles.
Els nous grups de titelles davant dels reptes del segle XXI.
Els nous grups de teatre de titelles.
Els contacontes.
Els conjunts de teatre infantil que treballen amb titelles.
L'animació de titelles en el cinema i la televisió.
ÍNDEXS.
Índex onomàstic.
Índex de grups de teatre.
Índex d'obres.
BIBLIOGRAFIA CITADA.
En aquest llibre es fa un recorregut exhaustiu per la història dels titelles al País Valencià, des dels orígens fins a l'actualitat. Aquí s'expliquen, en el seu context històric, tots els gèneres, tècniques i formes d'expressió que ha tingut aquest art dramàtic al llarg del temps: des dels antics titelles de vareta, guant o barra, fins a l'actual teatre d'objectes o l'animació de titelles en el cinema i la televisió, passant per les ombres, les marionetes, els autòmats, la ventrilòquia, el guinyol, el teatre d'animació al carrer, etc. També hi apareixen els principals protagonistes que han fet arrelar a la nostra terra aquest art mil·lenari, popular i universal.
