JOAQUIM SERRANO JAÉN
Introducció.
1. El testament de Francesc Bensuar.
2. El marc polític de la convivència: el senyoriu dels Cárdenas.
2.1. La guerra de la Germania.
2.2. El bateig dels musulmans.
2.3. El raval de Sant Joan. Govern i administració.
2.3.1. La formació de la universitat: els governadors.
2.3.2. La creació de la nova universitat de Sant Joan.
2.4. La fiscalitat morisca. Els delmes i almagrams de Gutierre, Diego i Bernardino de Cárdenas.
2.4.1. Els precedents: les rendes de la reina Joana (1461).
2.4.2. La nova senyoria. El Llibre de Rendes de Gutierre de Cárdenas (1501/1503).
2.4.3. L'afermament del llinatge. Les capbrevacions de 1518, 1547 i 1560.
2.4.4. Serveis a la senyoria.
2.4.5. La fiscalitat sobtada.
3. Les bases de la supervivència i la prosperitat.
3.1. Els moriscos «d'allende» i les alces demogràfiques del llarg segle.
3.2. La distribució espacial de la productivitat i l'accés a l'aigua de reg.
3.3. Un sistema compartit de propietat entre cristians i moriscos.
3.3.1. Els parcel·laris i l'explotació de la terra.
3.3.2. Els ramaders moriscos del raval de Sant Joan.
3.4. El cicle mercantil dels olis i els sabons.
3.4.1. Almasserers i saboners.
3.4.2. Interferències institucionals.
3.4.3. Mercaders i factors. Itineraris mercantils.
3.4.4. Els artesans moriscos de Crevillent.
3.5. L'endeutament. Obligacions i censals.
4. La comunitat de moriscos del raval de Sant Joan.
4.1. Els entorns de vida. Llars i carrers.
4.2. Llinatges i famílies.
4.3. Nuclis de sociabilitat. Treballs, oficis.
4.4. A l'interior de les cases. Mobles, robes, joies i aliments.
5. La força de les creences i la seua persecució.
5.1. Els perills del litoral.
5.2. L'església i la Inquisició.
5.3. L'activitat pastoral del bisbe Josep Esteve.
5.4. La fundació de la rectoria de Sant Joan del Raval.
6. La desfeta de les comunitats morisques. La deportació de 1609.
6.1. Els preparatius.
6.2. L'eixida. Camí de l'exili.
6.3. Als voltants d'Orà.
6.4. Els que quedaren.
6.5. Per què foren deportats?
Conclusions.
Annexos.
Fonts i bibliografia.
La comunitat morisca dels territoris de la comarca d'Elx, solar d'una rica senyoria feudal en temps passats, no es coneix bé, malgrat el seu pes econòmic, social i cultural. Sobre els moriscos que constituïen una part important dels seus veïns recauen un seguit de prejudicis lligats a imatges que sovint els representen de manera esbiaixada, i els relacionen amb concepcions intemporals atribuïdes a mons antics i orientals d'incerta precisió. Així, mitjançant una anàlisi microscòpica que abraça tot el segle XVI, l'autor tracta d'esbrinar qui eren, quines eren les bases de la seua prosperitat, quines relacions tenien amb la senyoria, com i per què foren perseguits i, finalment, deportats. D'altra banda, investiga quina relació tenien amb els cristians de la vila, amb els quals compartien el territori on vivien, i aclareix com va ser possible la convivència quotidiana permanent d'ambdues comunitats sense greus conflictes.
