CURBET, QUIM
Diuen que la memòria és una matèria fràgil que sestova amb el pas del temps. Els noms de les persones shumitegen i es desprenen de lorla que pacientment hem anat component en el nostre cap; les dates es barregen, i els records, en general, comencen a anar a la seva. Tot allò que creiem immutable, amb el pas dels anys, es va convertint en una mena de pasterada, un batibull dimatges i de conceptes que floten en un brou anomenat «oblit».
Aquest llibre que teniu a les mans, el títol del qual us pot semblar a primera vista un parònim del cognom de lautor, és en realitat un exercici de memòria i un recorregut pels diversos oficis que, en aquest cas, ha practicat moltes vegades en paral·lel al llarg de la seva vida: ledició, les arts gràfiques, la fotografia i lescriptura, tots ells indissociables daltres records familiars, perquè tot, en el fons, està lligat. «Ara que els records comencen a inflamar-se diu lautor, intentarem, si més no, salvar les flames».
