MIRA , JOAN FRANCESC
Durant molts anys, prop de cinquanta, una part substancial del meu ofici ha estat mirar atentament, al meu voltant i dins de mi, i posar-ne els resultats en lletra escrita. Aclarint, sobretot, que, en el meu ofici (o caldria dir «oficis»), mirar volia dir observar i a l'observador calia aplicar-li el sentit grec de skeptikós, que no és només el dels «escèptics» antics o moderns, que se suposa que miren sense concloure, sense partit ni doctrina, sinó el de qui mira atentament, reflexiona, i sobretot intenta entendre allò que veu i traure'n algun entrellat comprensible.
Mig segle, doncs, de fabricar i publicar papers, massa temps, massa de tot: ciència social, pensament, narrativa, i això que en solem dir «assaig», més alguns milers d'articles, més alguns volums de memòries o de traduccions de clàssics. Els papers escrits, però, quan no queden recollits i publicats com a llibre o part d'un llibre, poden acabar escampats i dispersos en revistes, actes de congressos o llocs equivalents, que al llarg del temps en fan difícil la consulta i la lectura. I traure'n alguns de l'oblit o del racó amagat pot ser també l'objectiu de volums com aquest recull, que vull esperar que tindrà algun interés i utilitat.
