FERRANDO FRANCES, ANTONI
Llorente i Blasco Ibáñez: entre la política i la literatura aborda l'enfrontament polític entre aquests dos líders del conservadorisme i del republicanisme valencians, respectivament, de la darrera década del segle XIX, sobretot a propósit de la guerra de Cuba (1895-1898). El primer justificá les exempcions al servei militar que es podia permetre la minoria benestant i, amb aquest propósit, compongué Cartes de soldat i Pro Pátria. El segon reivindicá el servei militar universal i instrumentalitzá la desastrosa gestió de la guerra colonial per a difondre els seus ideals republicans. Aquest enfrontament tingué alhora el seu correlat en l'ámbit de la literatura: mentre Llorente apostá per la recuperació del valenciá com a llengua literária, per bé que limitada a la poesia básicament per consideracions polítiques, Blasco Ibáñez reeixí a convertir-se en un novel·lista famós en castellá, grácies a un popular cicle de narracions de temática valenciana. Alhora, aquest qüestioná la viabilitat del valenciá com a llengua literária, especialment per a la prosa, en consonáncia amb l'ofensiva de la intel·lectualitat espan