VIDAL GAVILAN, PAU
L'enxandallament del món és una crònica desenganyada de la fi de l'espècie. Fent servir els canvis lingüístics com a filtre, retrata en peces breus la inexorable decadència de la humanitat cap a la vulgaritat i la ignorància. Amb el poble català com a dramàtic cas exemplar. Tal com va advertir Alessandro Baricco a Els bàrbars, la civilització post-capitalista ha esgotat no solament els recursos de la terra sinó també els seus, començant pels lingüístics: reducció de vocabulari, banalització dels significats, perversió de les formes, lowcostització dels usos...
La llengua catalana convertida en abocador dels veïns, la varietat lingüística del planeta minvant dràsticament: una metàfora transparent del canvi d'era. Potser la terra sobreviurà al canvi climàtic, però el que és segur és que els éssers humans no sobreviurem a la nostra degeneració. Ni verbal ni cultural.
