LLOPIS, TOMAS
La diplomácia, les aliances i els dolÇos van ser les armes més fermes amb qué lluitá el sucrer Joan Caro en la guerra de les Germanies: "Un dolÇ no amarga ningú; ans al contrari, pot obrir portes" era el seu lema. Implicat en el moviment agermanat, la figura de Caro provocava desconfianÇa: qüestionat pels agermanats radicals perqué volia la pau i rebutjat per la noblesa perqué defensava la causa del poble, la contradicció fatal de Caro no fou que arribá a capitá general de la Germania, ni mestre racional, sinó que confiá massa en la seua habilitat política. Escrita com una carta de Beatriu Ferrer, vídua de Joan Caro, adreÇada a una noble, Cremareu aquesta carta ofereix una perspectiva única de les Germanies: la d'una dona que fa de confident del seu marit i no ens amaga els seus pensaments, fins i tot quan no coincideixen amb els del marit.á Amb esta novel·la Tomás Llopis ha estat guardonat amb el XXXIV Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira.
